Història

“Més de 850 anys d’història”.

Valldaura és un lloc màgic, una terra on les forces tel·lúriques entren en ressonància amb el temps i la història dels homes; amb més de 850 anys d’assentaments de monjos, reis, cavallers i ciutadans que han construït aquest lloc.

La història de Valldaura ha viscut episodis de progrés i de decadència des del segle xii. Va ser monestir cistercenc l’any 1150, palau reial de la Corona d’Aragó l’any 1297, quadra i terme de l’entorn de Barcelona a partir de l’any 1517, masia i finca agrícola a partir de l’any 1888 i, des del 2010, centre de recerca.

Valldaura vol connectar el coneixement més ancestral amb les tecnologies més avançades.

Cronologia

• 1150. Es produeix el primer assentament d’una comunitat de l’orde del Cister, provinent del monestir de la Gran Selva, a França, per crear un monestir a Valldaura.
• 1169. Els monjos funden el monestir de Santes Creus i deixen Valldaura com a terra vinculada.
• 1297. Jaume II, nét de Jaume I, hi crea un palau de caça. La Corona d’Aragó passa a posseir Valldaura fins a 1475. Es desconeix quan es compra la propietat.
• 1326. Jaume II dóna el terreny a la reina Elisenda per fundar un monestir, però ella finalment decideix crear-lo a Pedralbes.
• 1327. Valldaura esdevé el lloc de caça dels reis Alfons III (1327-1336), Pere III (1336-1387) i Joan I (1380-1396). El 1351, el rei adquireix un tros de terra a Pere Desmàs per ampliar la finca.
• 1376. La corona compra la casa als Marimón, se la ven el 1380, i el 1398 torna a comprar-la.
• 1396. Joan I intenta en el seu testament convertir Valldaura en un monestir dels cartoixans.
• 1396. Martí l’Humà passa llargues estades a Valldaura i realitza importants ampliacions al palau. A partir de l’any 1406, es fa un altre palau a Bellesguard, on mor el 1410.
• 1410. Ferran d’Antequera (1413-1416) i Alfons V (1416-1458), de la casa castellana d’Antequera, no presten gaire atenció a Valldaura. Pere IV de Portugal, nét de Jaume d’Urgell (el derrotat de Casp) i entronitzat per la Generalitat durant la Guerra dels Remences (1464-1466), concedeix més extensió territorial a Valldaura.
• 1475. Joan II (1458-1479) dóna Valldaura a Fernando Girón de Rebolledo, virrei de Cerdanyola de 1508 a 1514.
• 1517. Després d’una reclamació del mossèn Perot Miquel, el doctor Joan Pasqual i ell obtenen la casa de Valldaura, que es reparteixen en un terç i dos terços, respectivament.
• 1549. Joan Llorenç Calça, notari de Barcelona, en els capítols del casament del seu fill Francesc Calça amb Anna d’Àger, dóna la finca de Valldaura al seu fill, que ha rebut en herència del seu oncle, el jurista Joan Pasqual.
• 1549-1601. Valldaura és propietat del cavaller Francesc Calça, catedràtic de la Universitat de Barcelona, poeta, administrador de les Drassanes i conseller en cap del Consell de Cent (1582). Va escriure la primera Història de Catalunya (1570-1586) i va morir com a mossèn.
• 1553. En el cens de població de les províncies i els partits de la Corona de Castella, Valldaura apareix com una entitat independent, que consta de tres llars.
• 1601. L’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, situat en aquell moment al carrer de l’Hospital, rep en herència la finca i l’administració fins a la desamortització de Mendizábal. A les estadístiques de població de Catalunya, Valldaura apareix, durant el primer decenni del segle xviii, com a quadra, amb tres llars i tretze habitants.
• 1724. Valldaura passa a formar part del corregiment de Mataró, segons el llibre El corregidor a Catalunya.
• 1787. En el cens del comte de Floridablanca, Valldaura consta com a quadra i terme, amb vint-i-tres habitants.
• 1827. Valldaura té tres llars, catorze habitants i una parròquia.
• 1833. Divisió provincial a Espanya. Valldaura forma part de la partida de Barcelona.
• 1836. Desamortització de Mendizábal, per la qual l’Església perd la major part de les seves propietats. Molt probablement, Valldaura va ser trossejada i venuda, i va passar a formar part del terme de Cerdanyola. La divisió i les fites que avui hi ha a la part nord de la finca han de ser d’aquella època.
• 1854. Ramon Salvador és el propietari de Valldaura, segons l’amillarament que consta a l’arxiu de l’Ajuntament de Cerdanyola. En la descripció, consta com a bosc.
• 1888. L’empresari de la farina Francesc Guardiola, del barri de Sant Andreu de Barcelona, reforma la casa nova de Valldaura sobre una antiga casa de pedra. També hi construeix una bòbila per fabricar maons per a la finca.
• 1894. Article publicat a La Vanguardia, on s’afirma que Valldaura va ser el lloc on Guifré el Pelós fou ferit, qüestió que més tard ha estat desmentida per altres autors.
• 1902. S’amplia la casa de Valldaura.
• 1913. Mor Francisco Guardiola Jubany. Deixa la casa en herència als seus fills.
• 1932. Amillarament on se cita que Valldaura té vinya, bosc i regadiu, és propietat de Francesc Guardiola (fill), i s’hi nomenen els masovers del moment.
• 1936. Finca confiscada fins al febrer de 1937.
• 1975 (aprox.). Hi arriben nous masovers.
• 2008. L’IaaC comença a realitzar activitats a Valldaura i, més tard, l’any 2010, compra la finca.